Ramon Sellas

Crònica que n'Elena ha fet al seu bloc sobre els dies que hem passat pels Alps fent el recorregut de l'Ultra Trail du Mont Blanc.

Més fotos a Facebook

Per quart any consecutiu he tornat a aconseguir arribar a la meta de Pollença. El 2012 fent la Trail, el 2013 l'Ultra, el 2014 un altre cop la Trail i enguany fent per segona vegada l'Ultra.

Estic content que tant n'Elena com jo haguem pogut finalitzar per segona vegada aquesta dura cursa de muntanya. N'Elena amb un temps de 20:02 h i jo bastant més tard en 23:52 h. El meu objectiu era fer-ho entorn les 22 h, millorant en una hora el temps de 2013, però els problemes que hi van haver al començament, i que n'Elena explica en la seva crònica, em vam impossibilitar ja d'entrada portar el ritme que tenia entrenat.

Havent finalitzat l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015 i aconseguint els tres punts que la ITRA dóna per aquesta prova ja tenc els 9 punts que em permetran provar sort en el sorteig per participar a l'edició 2016 de l'Ultra Trail del Mont-Blanc.

Finalment, felicitar als organitzadors i voluntaris pels esforços que fan per tirar endavant edició rere edició aquesta formidable cursa de muntanya i donar les gràcies a tots els companys amb qui he compartit entrenaments per l'amistat que m'han oferit.

N'Elena i jo a la sortida (Foto Ramon Mulet)

Amb els companys Jaume i Manolo a la sortida

Amb na Lisa i n'Emma a la sortida

Es fa dur (Foto Ramon Mulet)

Meta a la plaça Major de Pollença

Meta a la plaça Major de Pollença

Content d'arribar a Pollença

N'Elena ja feia estona que m'esperava

N'Elena i jo ens hem associat com a corredors a la International Trail-Running Association (ITRA). L'origen d'aquesta organització es remunta al mes de setembre de 2012, quan es van reunir a Courmayeur (Itàlia) més de 150 persones procedents de 18 països per establir les bases fundacionals d'una associació internacional dedicada a l'esport del trail-running. Entre els presents s'hi trobaven organitzadors de curses, fabricants de material esportiu, mitjans de comunicació i corredors.

Com a conseqüència de les conclusions d'aquesta trobada, el juliol de 2013 va néixer formalment la International Trail-Running Association (ITRA) amb els objectius principals d'establir un codi ètic d'aquest esport, crear una definició internacional del trail-running, reforçar la política de salut i lluita contra el dopatge, establir les bases per a la gestió racional dels esportistes d'elit, vetllar per a la seguretat dins la pràctica d'aquest esport, crear un servei de certificació dels recorreguts i d'avaluació de la dificultat de les curses i establir un rànquing internacional anual que avaluï el nivell de rendiment dels corredors.

El servei de certificació dels recorreguts i d'avaluació de la dificultat de les curses de la ITRA serveix de referència a l'Ultra Trail del Mont-Blanc per puntuar les curses de trail-running que permeten als corredors obtenir els punts necessaris per inscriure's en aquesta famosa prova que dóna la volta al massís del Mont Blanc.

Com a curiositat, citar que el primer lloc del rànquing internacional d'homes corredors l'ocupa Kilian Jornet i el de dones corredores, Rory Bosio. El mallorquí Tòfol Castanyer ocupa la posició 20.

Poden formar part de l'associació els corredors, els organitzadors de curses, les associacions relacionades amb l'esport i les marques d'equipament esportiu. La quota per als corredors és de 5 euros a l'any.

Més informació: www.i-tra.org

Després de l'excel·lent crònica de n'Elena sobre la nostra participació en la Trail Camí de Cavalls poca cosa he d'afegir sobre aquesta increïble cursa d'ultrafons, però intentaré endinsar-me en la descripció d'uns sentiments i sensacions que ja vaig intuir de forma difusa a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana de l'any passat i que ara s'han presentat a Menorca de forma nítida i contundent.

Pont den Gil amb Mallorca al fons (foto de MenorcaWeb)

Fer 185 quilòmetres, bona part de nit i tot sol, per un entorn increïble que desperta tots els sentits, ha representat per a mi una experiència d'un nivell superior al que havia viscut fins ara. He sentit una sensació absoluta de pau i fusió amb la natura. I el més estrany de tot és que després de fer això no em sent un superhome, sinó tot el contrari: em sent un ésser petit i insignificant. Aquesta és segurament la gran lliçó que dóna l'ultrafons. Ens despulla del tot per fer-nos veure amb claredat qui som en realitat i la posició que ocupem en el món que ens ha tocat viure. És clar que em sent orgullós d'haver assolit l'objectiu de finalitzar aquesta prova, però això té una importància relativa davant aquest còctel emocional que amb tanta dificultat intent explicar. Segurament, en portar el cos al límit, entrem a racons mentals i sensorials totalment desconeguts i això permet observar l'entorn, a un mateix i als altres amb una nova mirada desproveïda dels prejudicis i condicionants que hem anat acumulant amb els anys. M'agradaria tenir més capacitat intel·lectual per poder descriure millor tot el que he sentit aquests dies, però em sembla que la majoria de gent que em llegeixi entendrà el que dic i també intuirà molt del que no sóc capaç d'explicar.

Finalment, agrair la camaraderia dels companys d'aventura i felicitar els organitzadors i voluntaris per la seva extraordinària feina.

Llarga vida per a la Trail Camí de Cavalls! Visca Menorca!!!

Cap de Favàritx (foto de MenorcaWeb)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Ultra Trail du Mont Blanc - UTMB: "La conquesta del paradís"
• Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015
• Ja som membres de la International Trail-Running Association (ITRA)
• Trail Menorca Camí de Cavalls: crònica personal

• Internet i noves tecnologíes [18]
• Política [11]
• Economia i empresa [3]
• Art i cultura [9]
• Bona vida [25]
• Ciencia i educació [1]
• Material no clasificat [2]
• Medi ambient [7]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom