Ramon Sellas

Després d'un bona temporada d'absència, torno a escriure per comentar que avui diumenge a les 17:20 h oferiré la conferència titulada "Passat, present i futur de BalearWeb" dins el cicle organitzat en el marc de la cinquena edició de la Balearikus Party que aquests dies es celebra a la UIB. La sala de conferències es troba dins del Campus Esport de la UIB. L'entrada és lliure, hi esteu tots convidats.

El passat divendres ens moguérem fins a Santa Margalida per anar a sopar a casa de n'Antònia i en Miquel, parella que porten el reconegut estudi creatiu Antònia Calafat. També compartirem el sopar amb la família Moll: en Miquel, na Joana i els seus dos fills. En Miquel Moll, un dels homes més populars de Santa Margalida, és director de l'oficina de Sa Nostra i impulsor de la coneguda associació lavila.org, juntament amb la seva esposa Joana i la parella amfitriona, a més d'altres emprenedors locals. Tots plegats ens coneixem des d'un sopar a l'any 2000 al restaurant s'Alqueria de Santa Margalida i des d'aleshores ens hem anat veient sovint durant les Festes de la Beata o a la festa del Premi Web que anualment organitza BalearWeb.

Després de l'agradable sopar partírem cap a la badia d'Alcúdia per passar la nit a Can Picafort. L'endemà de bon matí anàrem passejant per la platja fins a Son Real, on férem algunes fotografies de les necròpolis de Son Real i de l'Illa dels Porros, dos importants monuments funeraris en greu perill de desaparició per l'efecte destructor dels temporals. Les fotografies varen quedar bastant bé però degut a la calor i al poc vent que feia no hi havia la suficient visibilitat per poder captar nítidament les muntanyes que envolten la badia. Així que ja tenim una bona excusa per repetir l'excursió i intentar fotografiar Son Real amb millor llum i de pas visitar altres restes arqueològiques de Santa Margalida.

El fet de portar una càmera a les mans sovint et permet fer fotos singulars o insòlites que no esperaves realitzar. Per exemple, en aquesta excursió per la platja vàrem poder retratar una amazona solitària que cavalcava al galop i el que podríem anomenar "les restes del surf de na Katy".

Coincidint amb la celebració del 350 aniversari del Taj Mahal he posat a l'àlbum 8 fotografies d'aquest monument realitzades durant un viatge a l'Índia que vaig fer fa uns 25 anys. Situat a la ciutat d'Agra, el Taj Mahal és el monument més impactant de l'Índia. La història del Taj Mahal començà el 1631 quan l'emperador Shah Jahan inicià la construcció en honor de Mumtaz, la seva difunta esposa morta en donar a llum el seu catorzè fill. Fins el 1653, vint mil persones treballaren per aixecar aquesta singular edificació de marbre blanc guarnida amb tot tipus de pedres precioses. La monumental obra desencadenà la ruïna de l'emperador que fou enderrocat per Aurangzeb, un dels seus fills. Des d'aleshores, Shah Jahan romangué tancat al Fort d'Agra, lloc des d'on pogué contemplar fins a la seva mort l'edificació que construí com a mostra d'amor cap a la seva difunta esposa.

Nota sobre les fotografies: Les fotografies originals són diapositives que han perdut amb el pas del temps part de la seva qualitat. Tot i així, gràcies a n'Elena que les ha escanejat i tractat digitalment, encara mostren l'encant i la màgia que irradia el Taj Mahal.

El passat dissabte vaig veure per la tele la peli titulada "El hombre bicentenario" (Bicentennial man), dirigida per Chris Columbus i interpretada en el paper estel·lar per Robin Williams. El guionista, Nicholas Kazan, basa la seva història en el conte curt "The positronic man" d'Isaac Asimov (Petrovsk, Rússia, 1920; Nova York, 1992). L'argument tracta de la vida d'Andrew, un robot domèstic d'aparença humana que sobreviu al seu primer propietari, davant qui reivindica la seva llibertat. La pel·lícula, que alguns crítics qualifiquen de frívola, planteja temes tan apassionants com el de la immortalitat o la relació de l'home amb les màquines. Són moltes les pel·lícules que amb més o menys encert han tractat el tema dels robots. Sense anar més lluny, en Jander publicava recentment al seu Bloc una crònica sobre "Yo, robot", pel·lícula inspirada en el llibre d'Asimov del mateix nom, famós perquè descriu les lleis de la robòtica, tres normes bàsiques tendents a assegurar el control dels robots per part dels humans.

Un tema ben apassionant el de la robòtica, tot i que no s'ha desenvolupat com Isaac Asimov pensava. Malgrat les nombroses investigacions, estem encara molt lluny del robot amb aparença humana capaç de fer-nos les feines domèstiques. Sí s'ha imposat la robòtica des de fa bastants anys en els processos industrials, principalment entre els fabricants de cotxes, però es tracta bàsicament de robots-màquines-eina que treballen de forma repetitiva a les cadenes de muntatge. Conec una mica aquest món ja que durant els anys 80 vaig treballar en un grup empresarial de Sabadell pioner en la utilització de la robòtica. És aquí, on vaig poder veure per primera vegada en funcionament les màquines-robot substituint els treballadors en un procés industrial. En aquesta mateixa època, concretament el 1986, i com a president de les Joves Cambres Catalanes, vaig escriure un petit article sobre aquest tema en el programa de la 3a Fira de la Informàtica de Sabadell. He posat l'article escanejat a l'àlbum del bloc.

Windows per a pobres, aquest és el títol de l'article que Àlex Barnet escriu avui al diari La Vanguardia de Barcelona. L'article tracta sobre el Windows XP Starter Edition, sistema operatiu per a països pobres que Microsoft pensa treure pròximament als mercats de Tailandia, Malasia i Indonèsia, per posteriorment introduir-lo a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica. Segons senyala el periodista, un del aspectes més polèmics del nou sistema operatiu és la seva capacitat reduïda. El Windows Starter Edition només funciona amb una resolució de pantalla limitada a 800x600, no permet instal·lar xarxes domèstiques i utilitza el sistema DRM, que impedeix la còpia de continguts digitals protegits. Àlex Barnet opina en el seu article que l'aparició del Windows Starter Edition sembla una campanya de Microsoft per combatre el creixement del software lliure als països pobres i menciona que el Japó, la Xina i Corea del Sud signaren fa uns mesos un acord per desenvolupar un Linux propi per a les seves empreses, organitzacions i particulars. També afegeix que l'ONU ha repartit 160.000 sistemes operatius Linux gratuïts a Tailàndia i que pensa fer-ho en un futur a l'Índia, Bangladesh, Malàsia, Filipines, Sri Lanka i Vietnam.

L'article complet es pot llegir en aquest enllaç de La Vanguardia (prèvia subscripció gratuïta).

Estic llegint el llibre "Quaderns d'Àfrica" de Miquel Barceló (Felanitx, 1957). Es tracta d'un vital quadern de notes que permet endinsar-nos en les vivències africanes de l'artista i que inclou com a valor afegit diversos dibuixos i manuscrits. A la contraportada del llibre, editat per Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, es destaca aquest text: "Pintem perquè amb la vida no n'hi ha prou. Ho he dit jo, això, o ho he llegit a algun lloc?. Crec que és meu. En qualsevol cas, aquí la vida si que és prou. És quasi excessiva. Un bon lloc per deixar-ho. Però no. Sóc massa vell per jugar al Petit Rimbaud. Tornem a Europa. Seriosos. Però, per favor, Senyor del cedre i dels hisops, allunyeu de mi els ramats, els crítics i els estudiants de Belles Arts (Gao, maig de 1988)."

El professor i membre del PSM Miquel A. Maria escriu avui un article al Diari de Balears titulat "Les Illes Balears i l'espai comunicacional". Segons Miquel A. Maria, no hi ha ni un sol mitjà de comunicació escrit o audiovisual a les Illes que tingui una concepció d'espai comunicatiu global balear. Textualment escriu: "Les coses, pel seu nom: des del punt de vista comunicatiu, les Illes Balears no existeixen. Els mitjans de comunicació de masses, tant els escrits com els audiovisuals, cobreixen l'àmbit de cada illa, però avui per avui no hi ha ni un sol mitjà amb vocació de comunicació (i intercomunicació) global de les Balears". Finalment Miquel A. Maria es pregunta en el seu article si la futura ràdio-televisió, IB3, resoldrà aquesta manca d'un espai comunicatiu balear.

Comparteixo en bona part l'opinió de Miquel A. Maria. Només trobo a faltar una referència als mitjans digitals i més concretament a BalearWeb i m'estranya perquè jo personalment he explicat en diverses ocasions a Miquel A. Maria la nostra vocació de mitjà de comunicació global de les Illes Balears. Segons la meva "interessada" opinió, el portals de FormenteraWeb, EivissaWeb, MenorcaWeb i MallorcaWeb, aglutinats sota la capçalera de BalearWeb, han demostrat gran vocació per establir un espai comunicatiu en català a Internet propi per a cada illa, però també han demostrat sobradament una profunda vocació global balear.

Afegir per acabar que, com molt bé sap en Miquel A. Maria, la nostra posició com a mitjà de comunicació, i més concretament com a mitjà de comunicació en català a l'arxipèlag, difícilment podrà anar a més sense el suport econòmic que significa la publicitat institucional que el PSM quan ha governat, igual que els altres partits, sempre ens ha negat. Crec que és el moment adient per qüestionar algunes situacions injustes que ens han impedit poder donar feina remunerada a gran quantitat de gent preparada de les quatre illes que en un moment o altre han col·laborat amb BalearWeb. Segons la meva opinió, les institucions que es neguen a destinar part del seu pressupost de publicitat en anunciar-se a BalearWeb, perpetuen el monopoli de la informació que exerceixen els mitjans tradicionals i van totalment en contra de la potenciació de la societat de la informació a les illes.

El dissabte 19 de maig de 1979, tenia 22 anys, va sortir publicat el meu primer article a la premsa, concretament al Regió 7 de Manresa. L'article titulat "La Festa de la Truitada com a jornada reivindicativa" estava dedicat a la festa de la truitada de Sant Julià de Cerdanyola, petit poble de l'Alt Berguedà del qual procedeixen les dues branques de la meva família. L'article també tractava de la reivindicació que en aquell moment plantejava el poble per aconseguir l'anomenada Entitat Local Menor o Pedània. Afortunadament, Sant Julià de Cerdanyola ha aconseguit molt més que això i des de fa uns anys és un municipi independent. He posat l'article en aquest arxiu del bloc.

Segons llegeixo a Barrapunto, el passat mes de març es va fundar l'associació "Empresas de Software Libre de Canarias (ESLIC)" formada per empreses de les les Illes Canàries que s'identifiquen amb el software lliure.

Els objectius de l'associació són:

- Donar suport i fomentar iniciatives públiques i privades dirigides al ple desenvolupament de la societat de la informació a Canàries. En especial, aquelles que impliquin l'ús de software lliure o de fonts obertes.

- Potenciar el desenvolupament d'una indústria de software lliure a Canàries mitjançant la formació i l'assessorament a professionals, empreses, organismes i institucions públiques.

- Fomentar la comunicació i l'intercanvi d'informació entre la comunitat de desenvolupadors, els usuaris, els professionals i les empreses dedicades al software lliure.

- Portar a terme iniciatives que facilitin la migració de les empreses a aquestes eines.

Considero que és una bona iniciativa i com a director de BalearWeb estic disposat a col·laborar amb l'empresa o grup d'empreses que decideixen tirar endavant una associació semblant a les Illes Balears. Crec que una plataforma empresarial d'aquest tipus podria ser decisiva per a la implementació del programari lliure a l'arxipèlag balear i serviria per reforçar i complementar altres iniciatives destacades com són Softcatalà, la popular associació Bulma (fundada l'any 1999), la trobada Balearikus Party, el curs de post grau sobre programari lliure que enguany es començarà a impartir a la UIB o un estudi sobre el tema que patrocina Sa Nostra.

El passat 8 de juliol un usuari que s'identifica amb el nom de "vilero" va proposar dins el Fòrum de BalearWeb un nou tema de debat sobre el PSM i la seva renovació. La temàtica proposada ha originat un gran debat i des del seu inici ja s'han escrit 135 missatges i s'han realitzat més de 2.000 lectures. No es la primera vegada que algun tema d'actualitat política té un fort ressò al Fòrum, però sembla que aquest debat superarà per participació a tots els anteriors. Excepte algunes intervencions pujades de to, la majoria de missatges es mouen en el terreny ideològic i els participants fan un us responsable de la seva llibertat d'expressió. El mateix "vilero", l'usuari que inicià el tema, es va mostrar sorprès per l'èxit del debat en un missatge enviat el 9 d'agost on escrivia: "quan vaig proposar aquest fòrum, mai m'hauria pensat l'èxit de participació que tendria per part de tots. Així i tot, crec que encara es podria avançar més en aspectes més estratègics - si més no, en propostes que cregueu que siguin positives-, i ja no tant en evaluar el que hi ha hagut fins ara. El fet de què aquest fòrum sigui el més participatiu de mallorcaweb, fa que encara sigui possible creure que hi ha gent preocupada pel futur d'aquest país. Gràcies a tots".

En el sentit de fer avançar el debat cap una fase de propostes positives expressat per en "vilero" en el seu missatge, ahir un altre usuari anomenat "esperançat" va obrir un nou front iniciant un altre tema de debat titulat PSM, ERC, JERC, OBRA CULTURAL, CAL, UM.

Tot un èxit de les noves tecnologies al servei de la llibertat d'expressió.

• Inici
• Arxius
• Àlbums

• Ultra Trail du Mont Blanc - UTMB: "La conquesta del paradís"
• Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015
• Ja som membres de la International Trail-Running Association (ITRA)
• Trail Menorca Camí de Cavalls: crònica personal

• Internet i noves tecnologíes [18]
• Política [11]
• Economia i empresa [3]
• Art i cultura [9]
• Bona vida [25]
• Ciencia i educació [1]
• Material no clasificat [2]
• Medi ambient [7]