Ramon Sellas

El passat dissabte vaig veure per la tele la peli titulada "El hombre bicentenario" (Bicentennial man), dirigida per Chris Columbus i interpretada en el paper estel·lar per Robin Williams. El guionista, Nicholas Kazan, basa la seva història en el conte curt "The positronic man" d'Isaac Asimov (Petrovsk, Rússia, 1920; Nova York, 1992). L'argument tracta de la vida d'Andrew, un robot domèstic d'aparença humana que sobreviu al seu primer propietari, davant qui reivindica la seva llibertat. La pel·lícula, que alguns crítics qualifiquen de frívola, planteja temes tan apassionants com el de la immortalitat o la relació de l'home amb les màquines. Són moltes les pel·lícules que amb més o menys encert han tractat el tema dels robots. Sense anar més lluny, en Jander publicava recentment al seu Bloc una crònica sobre "Yo, robot", pel·lícula inspirada en el llibre d'Asimov del mateix nom, famós perquè descriu les lleis de la robòtica, tres normes bàsiques tendents a assegurar el control dels robots per part dels humans.

Un tema ben apassionant el de la robòtica, tot i que no s'ha desenvolupat com Isaac Asimov pensava. Malgrat les nombroses investigacions, estem encara molt lluny del robot amb aparença humana capaç de fer-nos les feines domèstiques. Sí s'ha imposat la robòtica des de fa bastants anys en els processos industrials, principalment entre els fabricants de cotxes, però es tracta bàsicament de robots-màquines-eina que treballen de forma repetitiva a les cadenes de muntatge. Conec una mica aquest món ja que durant els anys 80 vaig treballar en un grup empresarial de Sabadell pioner en la utilització de la robòtica. És aquí, on vaig poder veure per primera vegada en funcionament les màquines-robot substituint els treballadors en un procés industrial. En aquesta mateixa època, concretament el 1986, i com a president de les Joves Cambres Catalanes, vaig escriure un petit article sobre aquest tema en el programa de la 3a Fira de la Informàtica de Sabadell. He posat l'article escanejat a l'àlbum del bloc.

Windows per a pobres, aquest és el títol de l'article que Àlex Barnet escriu avui al diari La Vanguardia de Barcelona. L'article tracta sobre el Windows XP Starter Edition, sistema operatiu per a països pobres que Microsoft pensa treure pròximament als mercats de Tailandia, Malasia i Indonèsia, per posteriorment introduir-lo a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica. Segons senyala el periodista, un del aspectes més polèmics del nou sistema operatiu és la seva capacitat reduïda. El Windows Starter Edition només funciona amb una resolució de pantalla limitada a 800x600, no permet instal·lar xarxes domèstiques i utilitza el sistema DRM, que impedeix la còpia de continguts digitals protegits. Àlex Barnet opina en el seu article que l'aparició del Windows Starter Edition sembla una campanya de Microsoft per combatre el creixement del software lliure als països pobres i menciona que el Japó, la Xina i Corea del Sud signaren fa uns mesos un acord per desenvolupar un Linux propi per a les seves empreses, organitzacions i particulars. També afegeix que l'ONU ha repartit 160.000 sistemes operatius Linux gratuïts a Tailàndia i que pensa fer-ho en un futur a l'Índia, Bangladesh, Malàsia, Filipines, Sri Lanka i Vietnam.

L'article complet es pot llegir en aquest enllaç de La Vanguardia (prèvia subscripció gratuïta).

Estic llegint el llibre "Quaderns d'Àfrica" de Miquel Barceló (Felanitx, 1957). Es tracta d'un vital quadern de notes que permet endinsar-nos en les vivències africanes de l'artista i que inclou com a valor afegit diversos dibuixos i manuscrits. A la contraportada del llibre, editat per Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, es destaca aquest text: "Pintem perquè amb la vida no n'hi ha prou. Ho he dit jo, això, o ho he llegit a algun lloc?. Crec que és meu. En qualsevol cas, aquí la vida si que és prou. És quasi excessiva. Un bon lloc per deixar-ho. Però no. Sóc massa vell per jugar al Petit Rimbaud. Tornem a Europa. Seriosos. Però, per favor, Senyor del cedre i dels hisops, allunyeu de mi els ramats, els crítics i els estudiants de Belles Arts (Gao, maig de 1988)."

El professor i membre del PSM Miquel A. Maria escriu avui un article al Diari de Balears titulat "Les Illes Balears i l'espai comunicacional". Segons Miquel A. Maria, no hi ha ni un sol mitjà de comunicació escrit o audiovisual a les Illes que tingui una concepció d'espai comunicatiu global balear. Textualment escriu: "Les coses, pel seu nom: des del punt de vista comunicatiu, les Illes Balears no existeixen. Els mitjans de comunicació de masses, tant els escrits com els audiovisuals, cobreixen l'àmbit de cada illa, però avui per avui no hi ha ni un sol mitjà amb vocació de comunicació (i intercomunicació) global de les Balears". Finalment Miquel A. Maria es pregunta en el seu article si la futura ràdio-televisió, IB3, resoldrà aquesta manca d'un espai comunicatiu balear.

Comparteixo en bona part l'opinió de Miquel A. Maria. Només trobo a faltar una referència als mitjans digitals i més concretament a BalearWeb i m'estranya perquè jo personalment he explicat en diverses ocasions a Miquel A. Maria la nostra vocació de mitjà de comunicació global de les Illes Balears. Segons la meva "interessada" opinió, el portals de FormenteraWeb, EivissaWeb, MenorcaWeb i MallorcaWeb, aglutinats sota la capçalera de BalearWeb, han demostrat gran vocació per establir un espai comunicatiu en català a Internet propi per a cada illa, però també han demostrat sobradament una profunda vocació global balear.

Afegir per acabar que, com molt bé sap en Miquel A. Maria, la nostra posició com a mitjà de comunicació, i més concretament com a mitjà de comunicació en català a l'arxipèlag, difícilment podrà anar a més sense el suport econòmic que significa la publicitat institucional que el PSM quan ha governat, igual que els altres partits, sempre ens ha negat. Crec que és el moment adient per qüestionar algunes situacions injustes que ens han impedit poder donar feina remunerada a gran quantitat de gent preparada de les quatre illes que en un moment o altre han col·laborat amb BalearWeb. Segons la meva opinió, les institucions que es neguen a destinar part del seu pressupost de publicitat en anunciar-se a BalearWeb, perpetuen el monopoli de la informació que exerceixen els mitjans tradicionals i van totalment en contra de la potenciació de la societat de la informació a les illes.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Ultra Trail du Mont Blanc - UTMB: "La conquesta del paradís"
• Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2015
• Ja som membres de la International Trail-Running Association (ITRA)
• Trail Menorca Camí de Cavalls: crònica personal

• Internet i noves tecnologíes [18]
• Política [11]
• Economia i empresa [3]
• Art i cultura [9]
• Bona vida [25]
• Ciencia i educació [1]
• Material no clasificat [2]
• Medi ambient [7]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom